Casa Pere Serra i Pons

Origen del topònim

El nom de la casa ve donat pel promotor de l'edificació, el senyor Pere Serra i Pous.

Informació històrica

Aquesta casa va ser construïda dintre d'una parcel·la anomenada Parc Serra, ubicada entre el Passeig i els carrers Rosselló i Guinardó. En aquesta massana hi construïren dues torres, una d'elles mai es va acabar i fou enderrocada. Actualment només s'hi conserva la Casa Pere Serra, la construcció de la qual és molt diferent als plànols que es van presentar a l'ajuntament.
Aquestes cases foren unes cases d'estiueig que el senyor Pere Serra llogava a la gent acomodada de Barcelona.
Com a curiositat històrica, el senyor Pere Serra a més de la massana del Parc Serra va adquirir moltes altres propietats, entre elles els terrenys que ocupen el Patronat i l'Escola Sant Lluís, donant-los a la fundació que posteriorment construí els esmentats edificis que ocupen aquesta parcel·la.
A més el senyor Serra també va ser propietari d'una altra Casa Pere Serra però en aquest cas ubicada a la Plaça Catalunya, també d'estil modernista, construïda per Puig i Cadafalch. Actualment és la seu de la Diputació de Barcelona.

Altres informacions

Beu introducció:
Carrer del Guinardó, 4 Torre d’estiueig de grans proporcions, amb formes barroques poc freqüents en l’obra de l’arquitecte M. J. Raspall, aquí presents en el coronament de les façanes.

Descripció de la casa:

L'edifici existent diferent al projecte existent a l'Arxiu Municipal és una construcció de grans proporcions construïda el 1910 per Joan Manuel Raspall que adopta formes neobarroques poc freqüents en la primera etapa de l'obra Raspall. Consta de planta baixa, pis i golfa. El cos central és cobert a dues vessants amb teula àrab i elements vidriats formant dibuixos geomètrics. En els laterals la coberta és plana. En la dels costats de migdia hi ha una pèrgola perimetral gravitada sobre pilars circulars i capitell pseudocortinti. En el cos del costat nord hi ha un gran buit partit per dues pilastres amb capitell circular revestit de trencadís i tancat amb la portalada de ferro. Les façanes són arrebossades assentades sobre sòcol de paredat caperrat fins a la faixa dels buits de la planta pis, amb dintells escalonats revestits de rajola. En el de la planta pis és un arc escaler partit per dues pilastres. El capcer és de perfil sinuós i escalonat limitat per una sanefa de trencadís que incorpora quatre pinacles: dos centrals, i a les cantonades a manera de pilastres. A la planta baixa hi trobem reixes de ferro, en cop de fuet, de motius florals, adherits orgànicament a la paret.

De l'interior cal destacar la sala amb un arrimador ceràmic de perfil ondulat, vidriera amb vitratges, enguixat en relleu a sostres, parets amb garlandes i motius florals, i una llar de foc revestida amb trencadís, amb ferro forjat en cop de fuet adherit orgànicament. A la tanca del costat de migdia hi havia una interessant portalada de ferro suportada per dos pilars; un de baix, de paredat capserrat acabat en una jardinera. En l'altre. la part més alta, estava revestida de trencadís on s'adheria orgànicament els peus de ferro forjat del suport d'un gros test de perdil el·líptic, revestit de trencadís de dibuixos geomètrics.

Actualment en reforma.

Visions personals

És una casa poc coneguda però especial, amb un estil propi i una construcció diferent a la resta de cases modernistes de l'època. Amb un encant particular que fa que mereixi la pena aturar-se o acostar-se a contemplar-la.

Bibliografia

Lluís Cuspinera Arxiu personal
Lluís Cuspinera Manifestacions de l'art modernista a La Garriga Contrapunt (1988)

Investigadors

Díaz Vega, Nacho