Casa Mercè Pla i Masgrau
Històric Geogràfic Social Onomàstic
La Garriga (Vallès Oriental)
Interès:
Picnic: No
Aquesta casa es localitza al carrer Ronda del Carril i és la número 30. Fa cantonada i està a la vora de la via del tren.

Origen del topònim
No se sap ben bé d'on prové el nom, però hi ha una possible hipòtesi de que el nom de la casa tingui relació amb el nom dels primers propietaris.
Informació històrica
Aquesta casa va ser obra de l'arquitecte Emili Sala Cortès i es tracta de la reforma de l'edifici construït l'any 1886 pel mateix arquitecte.Com la majoria de cases, aquesta propietat privada va ser construïda per a una famíla de burgesos, però amb el pas del temps, cap a l'any 2000 i fins al 2010 es va convertir en una llar d'infants anomenada L'Arlequí. Avui dia, es troba abandonada.

Altres informacions
Aquesta casa modernista és de planta rectangular i consta de semisoterrani, planta baixa i golfa. De la coberta a dues vessants en sobresurt un cos de planta rectangular amb un segon pis orientat a migdia. Se n'emfatitza l'accés amb un balcó i complicat frontó, realitzant-lo a través d'una galeria que arriba a la ronda. La façana a aquesta via és de composició simètrica amb estucat carreuat. Els dintells són triangulars, engaltats i emmarquen els buits. De la coberta a dues vessants amb ràfec perimetral i cresteria al carener en sobresurt un treballat frontó amb un plafó ceràmic representant la Mare de Déu de Montserrat, l'escolania i la serralada al fons. Està col·locat sobre el buit del balcó i emmarcat per dues pilastres que enllacen amb la llosana del balcó i acabades amb pinacle. A l'interior, podem observar un terra amb rajoles decorades amb motius florals.Respecte a l'arquitecte, cal destacar que va néixer el 22 de febrer de 1841 a Barcelona i va morir l'any 1920. Va ser nomenat mestre d'obres de Vallvidrera, va ser professor de Gaudí i va obtenir el títol d'arquitecte de la primera promoció de l'Escola de Barcelona juntament amb Adrià Casademunt i Vidal i Joan Martorell i Montells.
Durant el curs acadèmic 1882-83 va ser nomenat substitut de l'assignatura de Carpinteria y Muebles de l'Escola Oficial de Belles Arts de Barcelona i, al desembre de 1882 el van fer vocal de la Junta Artística de l'Exposició Catalana d'Electricitat.
A part de la casa Mercè Pla i Masgrau, també va ser l'arquitecte de la Casa Batlló, de la Casa Emilià Carles, del Panteó de la família Fragas a La Garriga, etc.

Visions personals
Actualment, la casa està abandonada i sense cap moble, de manera que no està en les seves millors condicions i no crida gaire l'atenció de les persones que passen pel carrer, ja que en alguna part, la pintura blanca de la paret s'està caient i les males herbes estan apareixent. No obstant, quan era una llar d'infants, estaba ben decorada, sense males herbes, amb un pati de sorra amb joguines pels nens petits, les finestres decorades amb dibuixos... En conclusió, tenia molta més vida i més color.
Bibliografia
Lluís Cuspinera Modernisme a la GarrigaLluís Cuspinera Topònims de La Garriga