Casa Artur Santamaria

Històric Geogràfic Social Onomàstic

La Garriga (Vallès Oriental)


Interès: Mirar i passar

Picnic: No

Casa Artur Santamaria - imatge 1
Casa Artur Santamaria - imatge 2
Casa Artur Santamaria - imatge 3
Casa Artur Santamaria - imatge 4
Casa Artur Santamaria - imatge 5
Casa Artur Santamaria - imatge 6
Casa Artur Santamaria - imatge 7
Casa Artur Santamaria - imatge 8
Casa Artur Santamaria - imatge 9
Casa Artur Santamaria - imatge 10
Casa Artur Santamaria - imatge 11
Casa Artur Santamaria - imatge 12
Casa Artur Santamaria - imatge 13
Casa Artur Santamaria - imatge 14
Casa Artur Santamaria - imatge 15
Casa Artur Santamaria - imatge 16
Casa Artur Santamaria - imatge 17
Casa Artur Santamaria - imatge 18
Casa Artur Santamaria - imatge 19
Casa Artur Santamaria - imatge 20
Casa Artur Santamaria - imatge 21
Casa Artur Santamaria - imatge 22
Casa Artur Santamaria - imatge 23
Casa Artur Santamaria - imatge 24
Casa Artur Santamaria - imatge 25
Casa Artur Santamaria - imatge 26
Casa Artur Santamaria - imatge 27
Casa Artur Santamaria - imatge 28
Casa Artur Santamaria - imatge 29
Casa Artur Santamaria - imatge 30
Casa Artur Santamaria - imatge 31
Casa Artur Santamaria - imatge 32

Es troba al Passeig nº 81 fent cantonada amb el carrer de l'Ametlla.

etimologia

Origen del topònim

Com ja sabem, l'origen del nom de la casa és onomàstic, ja que aquest és el nom del propietari, que fou el qui va fer construir-la: Artur Santamaria.
historia

Informació històrica

És una casa d'estiueig, de l'arquitecte Lluís Planas i Calvet, el qual construí la casa per encàrrec del senyor Artur Santamaria.
altres

Altres informacions

Consta de planta soterrani, baixa, pis i golfa. Destaquen els esgrafiats de sota el ràfec de la coberta de teula àrab a dues vessants. En sobresurt la torre-escala amb un mirador de coberta de pavelló i dos coronaments de motius vegetals vidriats de color verd. Les façanes estan estucades de color blanc lliscat i recolzades sobre un sòcol de pedra. Les finestres són de llinda escalonada emmarcades per botons ceràmics de color verd. Al costat de ponent hi ha un cos de planta baixa amb coberta plana obert a manera de galeria amb arcs de mig punt. Al cancell de l’entrada, hi ha un delicat arrambador ceràmic amb un test produït per la fàbrica Pujol i Bausis, segons dibuix de Lluís Planas.

Lluís Planas i Calvet és un arquitecte català nascut a Barcelona l’any 1879. Va obtenir el títol d'arquitecte en 1906, treballant en els seus primers anys al costat de Josep Puig i Cadafalch. Inclòs en l'estètica noucentista, els seus grans edificis són d'aquest estil. Va ser l'encarregat de construir les biblioteques d'Olot, Sallent, Vendrell i Valls, aquesta última la primera que es va construir a Catalunya. Altres edificis seus són la casa Domingo Pujadas (1909), a La Garriga, la casa de la Font d’en Fargas (1908), Ca Carreras (1915) i la casa Rosa Alemany (1931). El 1913 dugué a terme la reforma de l'interior de la Universitat Industrial de Barcelona. Morí a Barcelona l’any 1954.
altres

Visions personals

Fixant-nos en l’exterior de la casa Santamaria, observem la presència repetida dels elements formals propis de l’estètica modernista, com són les impostes de ceràmica amb doble filet, les llindes de formes corbes, els estucats i els esgrafiats, el trencadís ceràmic o de granit, el mosaic, el treball en ferro forjat a les baranes dels balcons, a les reixes, les portalades i les picaportes. Per tot això, podem dir que la casa de Lluís Planas i Calvet serveix per explicar el Modernisme. No obstant, no podríem emmarcar la casa Santamaria dins l’estil purament modernista català, ja que mostra clares influències de l’estil secessionista vienès molt propi de Lluís Planas i Calvet, amb les façanes estucades en blanc i petits botons ceràmics decorant les finestres. Aquest moviment fou fundat el 1987 per 19 vienesos que havien abandonat l’Associació dels artistes de Belles Arts a Àustria, els artistes secessionistes es preocupaven, per damunt de tot, d'explorar les possibilitats de l'art més enllà de la tradició acadèmica. Volien crear un nou estil que res no li degués a la influència històrica. Tot i que la Secessió de Viena se sol adscriure al modernisme, cal assenyalar que presenta importants diferències respecte aquest, tot i que es busca l'elegància, predomina la sobrietat formal, i fins i tot certa severitat. La decoració és modernista, però ni orgànica ni naturalista, sinó estilitzada i abstracta. Els treballs són molt estructurats, i s'hi dóna molta importància a l'ordre, l'equilibri i la geometrització (el quadrat i el cub són repetits contínuament).

Està molt ben conservada, com es pot observar en la pulcritud de l’estuc de la façana i en el perfecte estat de les finestres i portes de fusta.

Trobo que tot i no tenir una decoració molt carregada, la casa posseeix una gran bellesa, a més de la seva excel•lent situació geogràfica (enmig del Passeig), la seva grandària i el seu perfecte estat de conservació.
bibliografia

Bibliografia

Enric Garcia-Pey La Garriga: noms de casa i de lloc (La Garriga, 2007)
Lluís Cuspinera Manisfestacions de l'Art Modernista a La Garriga (1913-1926) Editorial Rourich (Sant Cugat del Vallès, 1988)
Lluís Cuspinera, Carme Clusellas El Modernisme d'estiueig al Vallès Oriental Institut d'Edicions (Barcelona, desembre de 2001)
Lluís Cuspinera, Jordi Planas, Judith Rohrer M. J. Raspall arquitecte (1877-1937) (Barcelona, 1997)
www.enciclopèdia.cat Enciclopèdia catalana
www.visitalagarriga.cat Ajuntament de La Garriga
investigadors

Investigadors

Salinas Esteban, Mireia
Topònims relacionats: Casa Domingo Pujadas

anterior tornar següent

-