Casa botiga Josep Reig
Històric Geogràfic Social Onomàstic
La Garriga (Vallès Oriental)
Interès: 
Horari: Qualsevol hora, només es pot mirar per l'exterior.
Preu: Gratuït, només es pot mirar per l'exterior.
Picnic: No
La Garriga és un municipi situat a la comarca del Vallès Oriental, Catalunya. La Garriga és coneguda a tota Catalunya per la seva industria, per les seves termes i pels edificis modernistes. Casa botiga Josep Reig és un edifici del moviment modernista. Aquest moviment és el més important i més complet de tots els que han arrelat a Catalunya, doncs va abraçar totes les arts: escultura, pintura, arts aplicades, grafismes, etc. Aquesta casa de Raspall està al Carrer Banys, justament és el número 44. Està prop d’altres cases modernistes com Can Raspall.
Origen del topònim
A La Garriga hi ha quatre topònims que tenen el terme “Reig” en comú:- Ferreteria Reig: C/ Banys, 44.
- Casa Reig: Crta. Atmella, 7.
- Residència Reig: Ronda Carril, 78.
- Ferreteria Casa Reig: C/Mina, 2.
Tot i que no sabem explícitament l’etimologia de la casa podem deduir que estava dirigida al germà de Cecília Reig, propietària de la Bombonera. Encara que no tinguem una informació sobre ambdues persones podem deduir que eren una família de gran poder adquisitiu.
Informació històrica
Casa Botiga Josep Reig i Argelagós és un edifici que va ser construït al 1913 per l’arquitecte Manuel J. Raspall i Mayol.Manuel Joaquim Raspall i Mayol va néixer a Barcelona el 24 de Maig de 1877 i va morir a La Garriga el 15 de Setembre de 1937. Va ser un arquitecte del modernisme tardà. No va arribar a tenir la popularitat dels seus predecessors com Domènech o Montaner o Puig i Cadafalch. Fins i tot es va haver d’adaptar al temps i va haver de passar del modernisme al noucentisme. Les seves obres principals estan a La Garriga i a Cardedeu. Aquestes són considerades un bé cultural d’interès nacional. Van estar a punt de caure sota les excavadores als anys 70. També va actuar com urbanista a l’Ametlla del Vallés, La Garriga, Caldes de Montbui i Granollers fins els anys 30. Va ser una persona oberta a la col•laboració i compromesa amb les activitats sòcio-culturals del seu entorn vallesà.
La casa és de planta baixa, pis i golfes. És de façana plana estucada. És de composició simètrica recolzada en un sòcol de paredat capserrat coronat per peces ceràmiques. De la façana sobresurt un important balcó que emmarca la portalada d’entrada amb la botiga. Les mènsules estan revestides de trencadís i emmarcades per perfils de ferro en la base, adherits orgànicament a la paret. En la barana es transformen un suport de jardineres, revestides d’esclat de color marró i ocre. La resta de la façana és d’estucat raspat a franges horitzontals fins a la faixa de rajoles ceràmiques amb botons quadrats, que uneix els sota-dintells de la planta-pis. Estan aplacats amb petites peces de ceràmica. La façana queda coronada per un potent ràfec descansant en pilastres que emmarquen els tres parells de finestres geminades. En les entre-parets dels buits s’hi troben uns delicats esgrafiats geomètrics que reforcen el ràfec del coronament. Sobre les finestres de la planta hi ha tres delicats rètols: Electricidad, Jose Reig Lampisteria i Agua y Gas en grafia purament modernista que feien referència a l’activitat de la botiga.
Altres informacions
Aquesta tenia una funció bàsicament comercial. Actualment aquesta casa està tancada i el comerç s’ha passat a l’edifici esquerra que hi ha al costat d’ella mateixa. Antigament tenien un petit enllaç però ara aquest enllaç no existeix. I és per això que vaig realitzar una entrevista adaptada a qualsevol treballador de l’actual ferreteria però no han gaudit de temps per respondre-la. Tot i que no me la van respondre, citaré l’entrevista a continuació:1. És conscient que té al costat un edifici de reconeixement com una casa modernista?
2. Què és el que li agrada més de la casa del costat?
3. En el cas que conegui la casa, coneix alguna cosa sobre aquesta?
4. En el cas que no s’hagi assabentat ara mateix sobre la casa, s’interessarà ara més per ella?
5. Creu que tenir una casa modernista o un edifici reconegut al costat pot beneficiar al comerç?
Visions personals
Des del meu punt de vista, crec que precisament aquesta casa m’ha servit per desenvolupar una investigació. He dit precisament aquesta perquè en els llibres no he trobat molta informació sobre l’habitatge i això m’ha fet que em basi en l’observació i en la deducció d’aquesta. Sobre la casa he vist un aspecte que m’ha cridat l’atenció: els dos rètols, en què mai m’havia fixat. Sobre el treball en si ha suposat una manera per conèixer La Garriga més enllà, perquè personalment sabia que existien obres modernistes però no fins a aquestes grans dimensions.
Bibliografia
Lluís Cuspinera Manifestacions de l'Art Modernista a La Garriga (1913-1926) ContrapuntLluís Cuspinera i Carme Cluselles El modernisme d'estiueig al Vallès Oriental Turisme total (Desembre del 2001)
